Page

GLOSSARI DE CONCEPTES

En aquest glossari compartim les definicions de conceptes tècnics que apareixen en aquesta MpPGM.

Àmbits d’actuació o sectors

Zones on cal actuar per reforçar l’estructura urbana i social, per solucionar problemes concrets de regeneració urbana o per desenvolupar espais d’oportunitat d’abast metropolità.

Àrees d’activitat econòmica

Espais urbanitzats destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques. Poden trobar-se integrades en continuïtat amb el nucli urbà com a conseqüència del creixement urbà, o bé, separades dels nuclis residencials i construïdes en punts directament relacionats amb el traçat de les grans infraestructures, especialment les viàries, però també el port i l’aeroport.

Àrees d’alt valor agrari

Espais amb activitat agrícola i ramadera professional que tenen valor estratègic per a la producció d’aliments de proximitat de qualitat, el manteniment del cicle natural de l’aigua i la prevenció de riscos naturals.

Assentaments urbans

Àrees urbanitzades on s’hi desenvolupen activitats urbanes, majoritàriament de caire residencial o productiu

Biodiversitat

Diversitat d’organismes vius que conviuen i interactuen en un entorn determinat. És el resultat de la interrelació entre processos ecològics i processos històrics i s’associa amb els valors paisatgístics.

Classificació del sòl

És la tècnica urbanística que fa la distribució del territori segons diverses categories o classes, les quals comporten diferents drets i obligacions jurídiques. D’acord amb la legislació urbanística hi ha tres classes de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Competències urbanístiques

És la funció o conjunt de funcions públiques, la titularitat de les quals s’atribueix a un ens públic o a un dels seus òrgans, en relació a la legislació urbanística.

Connectivitat ecològica

Qualitat del medi natural que permet que els organismes vius es desplacin pel territori i que els processos ecològics tinguin continuïtat.

Continu urbà

Conjunt de ciutats que estan totalment unides, sense cap separació física entre sí, amb una alta densitat i diversitat de població. S’hi concentren moltes activitats econòmiques, equipaments i serveis.

Desenvolupament sostenible

És el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats.

Equipaments

Els equipaments col·lectius són els espais, les instal·lacions o les construccions on es presten diferents serveis a les persones — proveïment de productes, educació, enriquiment cultural, relacions socials, salut, esport, etc.

Espai naturalitzat

Àrea de la ciutat on s’han endegat processos per fer augmentar la presència de la natura (i els processos ecològics que se’n deriven), que hi havia quedat relegada a causa de la intervenció humana.

Espai periurbà

És un espai natural, seminatural o rural, situat a la perifèria de les zones urbanes, que rep una influència significativa per part d’aquestes, amb les consegüents pressions i impactes associats. Gràcies a la seva localització estratègica, molt pròxima a la població, els espais periurbans són zones que poden aportar un elevat nombre de serveis ecosistèmics directament relacionats amb la salut i el benestar de les persones, si s’hi desenvolupa una planificació i una gestió adequades.

Figura de planejament urbanístic

Són els documents que permeten dur a terme la planificació urbanística.

Habitatge amb protecció oficial

És un habitatge amb protecció oficial el que se subjecta a un règim de protecció pública que permet establir-ne com a mínim el preu màxim de venda, lloguer o altres formes d'accés a l'habitatge, i que un acte administratiu dictat pel departament competent en matèria d'habitatge qualifica com a tal d'acord amb el procediment específic establert per reglament.

Infraestructura verda

Xarxa formada per grans espais naturals (serres, rius, torrents i rieres, platges i parcs) i per tot el conjunt d’espais verds urbans i periurbans que s’infiltren dins de les ciutats. És una xarxa que es planifica de manera estratègica per proporcionar beneficis ambientals, econòmics i socials a través de solucions naturals.

Mixticitat

Es refereix a la diversitat d’usos de l’espai i d’oferta de serveis, amb especial referència als serveis de salut, de benestar i comunitaris, als serveis d’entreteniment, de cultura i de recreació, a les infraestructures fisicoesportives i als espais públics oberts.

Mobilitat sostenible

Model de mobilitat en què els desplaçaments es fan amb el mínim impacte ambiental i territorial utilitzant els mitjans de transport que menys energia consumeixen i menys emissions produeixen (per exemple, anar a peu, en bicicleta, en transport públic o en vehicle compartit).

Modificació de PGM

Procediment del planejament urbanístic que té lloc quan s’ajusta algun dels elements o determinacions sense alterar la seva coherència global. Des de 1976, s'ha modificat més de 1.200 vegades per ajustar-lo a les necessitats de cada moment.

Normes urbanístiques

Són les regles fixades pel planejament a que s’han de subjectar les actuacions urbanístics.

Ordenació urbanística

Planificació dels usos, els paràmetres d’edificabilitat i condicions d’edificació.

Pla director urbanístic (PDU)

Figura de planejament urbanística en coherència amb la planificació territorial d’abast supramunicipal, de rang superior al PGM. Pot establir directrius i/o determinacions que han de ser desenvolupades pel que fa al sòl, les infraestructures, les zones verdes, les àrees residencials, etc. d’un territori. El planejament que resulti afectat per un PDU s'hi ha d'adaptar.

Pla General Metropolità de Barcelona (PGM)

Pla d’ordenació urbana que, des del 1976, regeix el desenvolupament urbanístic que integrava l’antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, que comprenia 27 municipis. És un instrument d’ordenació urbana integral en l’espai i el temps, és a dir, que planteja un model de ciutat a mitjà i llarg termini, definint tant l’ocupació física del territori com els usos i activitats.

Punts crítics ecològics

Espais amb un alt potencial de connectivitat ecològica per a la infraestructura verda, que actualment presenten alguna deficiència perquè hi coincideixen infraestructures i assentaments urbans que en trenquen la continuïtat.

Qualificació del sòl

La qualificació del sòl és una tècnica urbanística que té per objecte assignar a cada part del territori uns usos (finalitat funcional), intensitats (determinar, per exemple, el volum de l’edificació i la seva altura màxima) i/o condicions específiques d’edificació, precisant drets i deures genèrics establerts pels plans.

Teixit urbà

Entramat ordenat d’una àrea de la ciutat que conté carrers (xarxa viària), illes (parcel·lari) i edificis. També es pot anomenar trama urbana.

Xarxes de serveis

Conjunt d’instal·lacions que garanteixen el subministrament, la distribució i el tractament de recursos com l’aigua, l’energia, els residus o la informació. Afavorir la circularitat d’aquests processos, l’estalvi i l’aprofitament dels recursos és essencial per garantir que la metròpolis funcioni eficientment.

Xarxes d’infraestructures d’alta capacitat

Xarxes viàries i ferroviàries separades d’altres usos i que suporten grans fluxos de mobilitat. Estan formades pels corredors metropolitans (el sistema d’autovies i autopistes) i els eixos ferroviaris (la infraestructura de metro, RENFE i FGC)

Referències

CaraB_Modificada RGB.ai (amb.cat)

Glossari. Departament de Territori (gencat.cat)

Glossari - Entorn Urbà i Salut - Diputació de Barcelona (diba.cat)

Què és un pla director urbanístic?. Departament de Territori (gencat.cat)

LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (gencat.cat)

Xalabarder Aulet, Maria. Guía básica de la práctica del urbanismo. Icaria, 2007